Llorenç CapellàPalma09/06/23 0:29
TW
4

L'endemà de les eleccions la presidenta de la FEHM, la senyora Maria Frontera, a més alegria que el repic de campanes un matí de Pasqua. El motiu...? Podeu endevinar-ho: les urnes havien possibilitat «un cambio más que necesario». Són paraules seves que necessàriament ens havien de deixar bocabadats. I el primer comentari que se m'acut: Armengol no es mereixia ésser objecte de menyspreu per part dels hotelers, perquè els ha dispensat un tracte preferent. Amb això i allò: en campanyes promocionals del tot excessives, considerant les seves opinions, fent-los costat els llargs mesos de pandèmia, procurant no sentir la protesta ciutadana en veure com els espais de tots esdevenien una prolongació dels hotels. Tocant a beneficis empresarials, la temporada passada va ésser memorable. Per tot plegat, la joia esclatant de la senyora Frontera davant la derrota d'Armengol té quelcom d'impúdica. Considera, i ho diu, que el Govern ha estat intervencionista. I ara...? Ni de lluny! Estic disposat a creure que al bon Déu li diuen Mariano abans d'acceptar que Armengol gosava ficar cullerada en la política hotelera.

De pas per Barcelona, Hillary Clinton, en referència a les eleccions presidencials que va guanyar Trump, afirmava que el líder republicà era un mestre a l'hora d'inventar-se «greuges contra l'altre com un ressort per crear identitat política pròpia». És un comentari revelador. Les campanyes tant del Pepé com de Vox, han estat clarament Trumpistes. Que si Sánchez és condescendent amb el hereus d'ETA... Que si Armengol ha governat amb comunistes i separatistes... També ho és Trumpista el comunicat dels hotelers en el qual urgeixen el Partit Popular a procedir a un immediat canvi de poders perquè la temporada turística sigui un bufar i fer ampolles. El Trumpisme és, en definitiva, una exageració de la mentida fins al punt de convertir-la en bajanada. Però electoralment funciona. Una ullada als resultats electorals del cinturó obrer de Palma ens permet suposar que una part del vot de Podemos (teòricament d'extrema esquerra) ha anat a parar a Vox (extrema dreta sense fissures). Cas d'ésser així, la cridòria dels escratxes o escarnis hauria mudat de lletra i ara, en comptes d'intimidar el propietari dels Set Pisos (és un dir), reclamaria un Aporellos capaç de netejar les quatre illes de rojos, catalanistes, sense papers, mestres d'escola i socis de l'OCB. Un sarcarme...! La senyora Frontera, amb un goig incontenible, afirmava que els ciutadans volien un viratge a la dreta. És cert. I ja el tenen.

De fet, n'estan tan gojosos com ella. Queda per veure com reaccionaran en saber que el Pepé no preveu posar topalls a la pujada dels lloguers. També quedarà congelada la moratòria de places turístiques, deixarem de parlar d'un decreixement assenyat per apostar per un créixer descontrolat mentre quedi territori colonitzable. Però, en fi, aquestes són figues d'un altre paner. Allò que volia significar és que la senyora Maria Frontera no va esperar ni l'endemà de les eleccions, per a desacreditar una Armengol que havia dispensat al seu gremi, el dels hotelers, un tracte tan generós com exquisit. Tot plegat, lamentable. Esperem que algun dia els partits que s'autoanomenen d'esquerres obrin els ulls. És difícil arribar a acords amb els que històricament han après a substituir el diàleg per un sempre anar a la seva.