Motors i angoixa a la Serra de Tramuntana

Segons la Dirección General de Tráfico de las Illes Balears, la Guàrdia Civil fa controls constants a la Ma-10; han posat línia contínua en tot el recorregut; reduït la velocitat màxima (encara que l'accidentalitat no ha variat en els darrers anys), però no contemplen implantar cap radar fix en els seus 112 quilòmetres. Pel que fa a l'excés de renou, asseguren que no tenen competència per a fer sonometries. Així, els conductors desmunten els «tubarros» per passar la ITV i tan contents. Pel que fa a multes, no em poden dir quantes en posen a la Ma-10. En tot cas, els veïnats afectats m'expliquen que quan s'han queixat fort i la Guàrdia Civil s'ha posat a sancionar, els que han rebut de valent han estat ells. Em recorda el cas d'un hoteler calarajader que, en voler denunciar una discoteca que no deixava dormir els seus clients, va acabar sent ell el condemnat pel renou d'unes geleres. Parafrasejant Frontera, Sicília sense morts.

En el cas de les poblacions que han decidit destinar a turisme alcohòlic, s'endevina un pacte no escrit entre autoritats polítiques (de qui depèn la policia) i empresaris. Però en el cas de la Serra de Tramuntana, tot i que s'han fet excel·lents documentals com el Zoom ‘Circuit Tramuntana', resulta difícil endevinar qui se'n beneficia. Tant el PP com el PSOE, quan han estat al capdavant de Delegació del Govern i, per tant, de la DGT provincial, no ho han aturat. Hi ha qui diu que entre els aficionats a anar a fer corbes i renou hi ha guàrdies civils. No ho sé. En tot cas, viure a certs indrets de Mallorca és una penitència angoixant i cada dia conec més persones que han fugit o volen fugir d'aquest escenari massificat sense llei per tenir una vida normal, sense tranquil·litzants, somnífers o antidepressius.