Josep M. LlauradóPalma19/10/23 0:29
TW
0

No hi ha hagut gaire resposta a la darrera intervenció de l’exporter (de futbol) israelià Dudu Aouate, i dic intervenció no com les moltes i bones que feu al llarg de la seva carrera professional sinó insultant a l’abans Twitter al col·lega de professió Karim Benzema: concretament repetint-li en cinc llengües que és un fill de puta (sic). I és una llàstima, perquè a més de demostrar per enèsim cop que l’esport és inseparable de la política (per més que ho critiquin els que aprofiten l’esport per escampar ideologia conservadora i/o ultra) sempre és molt millor insultar que arribar a les mans, o a les armes, com és el tràgic cas, perquè l’insult quintuplicat contestava una piulada de l’exmadridista expressant «oracions pels habitants de Gaza, que un cop més són víctimes d’aquests injustos bombardeigs que no perdonen dones ni nins». A més, l’insult és un noble art que pateix l’empobriment i la depauperació imperants avui dia, i l’escomesa d’Aouate podria reviscolar aquesta pràctica, sobretot si s’hagués esmerçat a fugir del tòpic i la procacitat gastada.

Aouate li ho ha dit en hebreu i àrab, en els respectius alfabets, i en francès (té doble nacionalitat), anglès i castellà, afegint «gran (fill de puta)» en algunes versions. Multilingüe com aparenta, no s’ha notat, en l’escomesa, el seu pas de sis temporades pel Mallorca, del qual fou també mànager general, tot plantant-nos el dubte si els insults són més efectius quan es tradueixen a molts idiomes. Si hagués recorregut a les obres que tothom recomanaria en aquest terreny a casa nostra (el Diccionari de renecs i paraulotes... de Pere Verdaguer, exemplar però mal de trobar, això sí, el 100 insults imprescindibles de Pau Vidal, i el gloriós Llamp de llamp de rellamp de contrarellamp! Recull dels renecs del capità Haddock, traduït per Joaquim Ventalló a partir de les aventures de Tintín), ben segur que el resultat de la tria hauria estat més afinat, més original i al capdavall més efectiu, que és del que es tracta, sigui quina sigui l’efectivitat concreta que hom demana en aquest cas. Jo diria que aquesta efectivitat consisteix a limitar-se a les paraules, sense anar més enllà en cap cas: ço és, sense violència.