TW
1

El juny de 2014, a instàncies del Partit Popular, s’aprovà la llei del sistema de finançament definitiu dels Consells que suposà un pas molt important en l’estabilitat financera d’aquestes institucions i permet, deu anys després, que els pressupostos del Consell de Mallorca pel 2024 siguin els més alts de la seva història.

Fins aquell moment, els consells sobrevivien gràcies a convenis i lliuraments d’ingressos mitjançant bestretes i aportacions addicionals. Aquella era una situació anòmala, marcada per una llei del 2002 i, malauradament, al llarg dels seus quatre anys de govern, el pacte d’esquerres no va ser capaç d’assolir un acord per tal de revisar la llei i corregir la situació. A més, el 2014 i arribat el moment, lluny de donar suport a la nova llei, el partit socialista -encapçalat per la Sra. Armengol i amb participació de la Sra. Cladera- hi votà en contra, clarament incapaços de reconèixer que les coses s’estaven fent bé, tal com el temps està demostrant. Així doncs, i avançant en el temps, gràcies a aquesta llei i als ingressos provinents del govern de la presidenta Prohens, els pressuposts del Consell de Mallorca pel 2024 tendran un increment del 6,6 %, tot i no poder tenir en compte cap augment en els ingressos del Govern central degut a la incertesa política a l’àmbit nacional.

Amb tot, aquests són uns pressupostos amb una gran responsabilitat en l’aprofitament racional dels recursos provinents de l’esforç dels mallorquins. Amb ells, el govern del president Galmés incrementarem considerablement partides diverses com, per posar qualque exemple, la partida destinada a Famílies i la de l’IMAS, evidenciant el seu compromís amb la igualtat i la lluita per erradicar la violència contra les dones confirmant, així, que les persones i el seu benestar, en especial el de les més vulnerables, els menors tutelats i les persones grans són, evidentment, una prioritat. Dins aquest departament i des d’un punt de vista més d’infraestructures, podríem destacar l’adquisició de ‘Las Hermanitas’ per tal de destinar-la a usos socials.

Un altre dels pilars d’aquests pressuposts és, com no podia ser d’altra manera, el municipalisme. Duplicarem la inversió directa fomentant, entre d’altres, les infraestructures municipals, les energies sostenibles i la millora del cicle de l’aigua. Els Consells, lluny de certes creences, es troben a la part alta de la piràmide administrativa, com a referència primera dels ajuntaments.

També podem constatar una aposta clara i decidida per la cultura, amb l’objectiu principal d’obrir-la a tothom; els premis literaris en les dues llengües oficials, la nova marca d’Artesania, la de Disseny i la Misericòrdia, com a punt neuràlgic de la cultura mallorquina, en són una petita mostra.

D’altra banda, destacaran les partides destinades a infraestructures. Davant el problema de mobilitat que sofreixen els ciutadans, l’objectiu de desembossar les carreteres, juntament amb el de millorar l’estat de la xarxa viària per garantir la seguretat dels conductors, és prioritari. Finalment, augmentarà també la partida destinada a Turisme, promocionant un turisme responsable, sostenible i de qualitat, posant-hi alhora eines per lluitar contra l’oferta il·legal.

El 28-M la ciutadania va dir que volia un canvi, llavors seran els pressupostos del Partit Popular qui, definitivament, el durà. El president Galmés compleix amb el seu compromís de tenir uns pressupostos del Consell que serviran per dur a terme les polítiques públiques que necessita l’illa i donar solució, així, als problemes reals dels ciutadans.