Els cans d'en Blai

Blai Bonet (Santanyí, 1926-1998) escriví un poema cabdal que té força suficient per fer-lo passar a la història. El text consta sol de vint ratlles, però totes elles són literatura bella i contingut dens. L'estructura és la de l'entrepà: dos cans constituirien les llesques fortes i a l'entremig, el companatge.
Tota l'obra de Blai Bonet és eminentment carnal, res estrany que els cans que al poema surten també ho siguin. El primer ca, el que surt a l'inici, és carnal i molt sensual i representa el poeta; el segon ca, que surt al final, és carnal i molt misericordiós i representa el Déu encarnat. Els dos cans tenen boca, i les dues boques segreguen saliva, en això coincideixen; es diferencien, però, en els verbs que descriuen l'acció de la saliva: el primer ca bava i el segon, llepa. L'home bava la seva pròpia saliva amarga, Déu llepa la carn agra del company nafrat. Excel·lent poema, el de «Déu company» de Blai Bonet.