Miquel PirisPalma13/03/24 0:30
TW
0

A l’hora que es coneixia l’accident del bus de l’Imserso a Sant Llorenç amb vint-i-quatre ferits, set d’ells greus, jo intentava arribar a l’aeroport en transport públic. La nit abans m’havia tornat boig intentant quadrar horaris de bus i m’havia tornat a escandalitzar perquè Cala Rajada continua sense línia directa amb Palma. T’obliguen a anar a Manacor i allà cercar-te la vida perquè els busos directes a l’aeroport no reapareixen fins el mes de maig.

El meu bus arribava a les 11:55 i el tren sortia a les 11:56: un minut per baixar, arribar a l’estació, comprar el bitllet i pujar al tren! Ferrocarril descartat. Al final vaig veure que podia quadrar amb la línia que va de Cala Millor a Palma (ells sí que en tenen) perquè em donava un marge de deu minuts. Seria suficient?

A les 10:10 sortíem puntuals de Cala Rajada i en arribar a la parada de Son Moll ja hi havia una dotzena de persones dretes, algunes d’elles majors. El meu cinturó estava enganxat. Vaig pensar que en aquella situació, de poc em serviria. A Capdepera i Artà va baixar part del passatge, però encara va pujar més gent: ja hi havia més de vint de persones dretes de totes les edats. Imaginau l’accident de l’Imserso anant així? De quants morts parlaríem?

Amb tants usuaris comprant bitllets i baixant del bus, vàrem acumular vint minuts de retard. Les meves previsions se varen haver de transformar en un taxi directe a l’aeroport que em va costar seixanta-quatre euros (una mica més que el bitllet d’avió a Barcelona). A l’aeroport sí que les coses (normalment) funcionen com un rellotge perquè Espanya sí que hi inverteix el que faci falta: clar, tots els euros que l’Estat treu dels ports i aeroports illencs se’n van a Madrid directes.

Mentre perdem 5.000 milions anuals d’impostos que no tornen, els batles del Partit Popular de Llevant acaben de reclamar el tren per enèsima vegada. En aquesta ocasió, ni el batle d'Artà ni el de Manacor (PSOE i MÉS) no hi eren perquè, segons expliquen, la convocatòria no deia que fos per tornar a fer aquesta proclama. A Llevant aquesta petició ferroviària ja es coneix com «El dia de la marmota». Babe, I got you babe… Vint-i-cinc anys amb la mateixa cançó.