Una xarxa de mentides

Dilluns d’aquesta setmana es va commemorar el vintè aniversari dels terribles atemptats de l’11 de març del 2004, quan una desena d’explosions simultànies varen provocar 191 morts i prop de 2.000 ferits a la ciutat de Madrid. Qui més qui menys recorda on era i què feia en aquell moment, i què va passar aquell dia i durant els dies següents: la confusió inicial sobre l’autoria dels atemptats, la manipulació institucional i informativa del PP d’Aznar –intentant fer creure a la gent que havia estat ETA i no Al-Qaeda–, els missatges per SMS, les concentracions davant les seus del PP i les delegacions del Gobierno, el compte enrere per a les eleccions de diumenge... Varen ser dies històrics i, naturalment, tothom els recorda. Ara bé, la manera com aquestes setmanes s’han recordat aquells fets ha estat esperpèntica, tergiversada, interessada, tramposa i incompleta, que és com solen recordar-se les coses a Espanya. Per començar, no han estat pocs els diaris, les teles i les ràdios que s’han centrat en recordar les mentides del govern d’Aznar sobre l’autoria dels atemptats tot obviant que ells mateixos varen creure’s la mentida i la varen difondre, i que mai no demanaren perdó per haver-ho fet. El diari El País, per exemple. I tants altres. Fa certa gràcia, en aquest sentit, que molts s’escandalitzin per les mentides institucionals i informatives de l’11-M, com si fossin una penosa excepció, quan l’Espanya democràtica i moderna, ehem, s’ha sostingut sempre damunt d’una xarxa de mentides institucionals i informatives: que si la Transició va ser modèlica i pacífica, que si el cop d’estat va ser cosa de quatre guàrdies civils incontrolats, que si el rei Juan Carlos era un home senzill i afable, que si el turisme de masses és una indústria que enriqueix els ciutadans, que si Espanya era l’únic país europeu sense extrema dreta... Tot mentides, i totes consensuades i avalades per tots els grans poders de l’estat, inclosos els dos principals partits, PP i també PSOE. En aquest sentit, si no hi hagués hagut eleccions generals al cap de pocs dies dels atemptats, i tenint en compte el clima d’intoxicació i de criminalització a l’engròs contra el nacionalisme basc que imperava aleshores, està per veure si el PSOE hagués fet tanta via a denunciar la falsedat de l’autoria d’ETA, o si –com a mínim els seus sectors més espanyolistes– haguessin avalat la mentida d’Aznar i companyia.