Nous paradigmes

A Palma, me resultava gairebé quimèric abstreure-me. Ni tan sols en el meu estudi, que és el lloc on compòs la major part dels meus treballs. Però aquest pic ha estat imposible. On t'en vas? Si vols venir, encara hi ets a temps. M'en vaig a un lloc idíl·lic, on me podré isolar. Partesc cap a les rodalies de Palma, on encara se poden olorar els brins d'herba i se sent belar a les ovelles.

Allà ens donaran llit i menjar uns pagesos, quatre dies i tres vespres. Tenc aquest temps per prendre una decisió. Tic tac, tic tac… Ja està! Donaré vida a nous projectes. Seré capaç d'acantonar les bubotes. M'esplaiaré sobre les meves curollles o cabòries. I gargotejaré de banalitats, que d'injustícies la vida n'és plena. El col·leccionisme m'apassiona d'ençà que som adol·lescent. Vaig començar amb els llàpissos i ara en tenc més de 4.000.

Acab l'article. Faré una espipellada de la primera experiència lectora infantil, la que me provocà un daltibaix. Era una nina de set o vuit anys en solitud, no tendria germana ni cosins fins anys després. Vaig descobrir el plaer de la lectura tota sola. Record, especialment, el llibre que me regalaren els meus pares, Tocón en las cavernas. Li tenc un gran amor. Ara, als 56 anys, tenc els recursos per explicar-ho, però a aquella edat no. Aquest llibre infantil, el de Tocón, que vaig llegir mil i una vegades, de tant com m'agradava, desfermà en el meu interior, un je ne se quoi, que me convertí en la lectora addicta que som avui. Mai no li he contat a ningú, ni tan sols a ma mare. Avui será el primer cop que ho llegesqui.