Créixer, decréixer, economia

T’imagines que cada vegada que algú parlàs de les emergències mediambientals algú altre tallàs el debat tot d’una dient que d’això no té cap sentit parlar-ne, o que és perillosament esbiaixat parlar-ne, perquè les emergències mediambientals són una conseqüència del sistema econòmic, i per tant només hem de parlar del sistema econòmic, de com canviar-lo o de com corregir-lo? Idò això és exactament el que passa quan es parla de la qüestió demogràfica i dels seus efectes –la sobrepoblació i el consum suplementari de recursos que comporta, els reptes que incorpora als assumptes de la cohesió social i de la igualtat d’oportunitats per a tothom, l’escassetat d’habitatge disponible. I evidentment que si a les Balears hem viscut una crescuda poblacional accelerada i sense control durant aquestes darreres dècades ha estat perquè hem abraçat fanàticament el turisme de masses, que ha fet i fa un efecte crida molt més diversificat del que pugui semblar i que inclou des de magrebins que fan feina al camp o a la construcció fins a castellans funcionaris o delegats d’empreses o abocats al sector serveis, passant per europeus d’alt poder adquisitiu, per llatinoamericanes dedicades a les cures i per aventurers econòmics globals de tota classe. Això és així, sí. Però és que el model socioeconòmic sempre ho condiciona tot. I no és possible compartimentar-lo dels seus efectes. El que sí que és possible, o hauria de ser-ho, és parlar sobre la qüestió evitant la demagògia frívola i irresponsable –no passa res si les poblacions de territoris limitats com ho són Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera continuen augmentant de manera accelerada i desmesurada– i evitant la culpabilització repugnant –tots els mals que patim són culpa dels nouvinguts, i per tant no mereixen els mateixos drets que els oriünds, ni les mateixes oportunitats de fer-se una vida digna. Una darrera coseta. Quan es parla de la qüestió demogràfica, els partidaris de la demagògia frívola i irresponsable, els que no volen tenir en compte els desequilibris de tot tipus que genera la sobresaturació poblacional, fan la pregunta següent: ¿i qui se n’hauria d’anar, si apostàssim per decréixer? La resposta és senzilla. Un decreixement escalonat, progressiu, raonable i just seria l’ideal, però, com que això ara per ara és impossible, ara mateix ja seria un èxit deixar, simplement, de créixer.