Climent Picornell02/06/24 0:30
TW
0

Pot ser que hagi escoltat expressions com ‘hivern demogràfic' o, fins i tot, ‘suïcidi demogràfic', com una alerta a la baixa natalitat i a l'envelliment de les poblacions autòctones europees. Són metàfores que s'han instal·lat en el debat públic i mediàtic sota un aparent ‘sentit comú demogràfic'. Un grup de demògrafs ho ha volgut desemmascarar assenyalant el seu origen en partits d'extrema dreta, en grups neoconservadors, i també, en uns certs poders econòmics. Ho explica Andreu Domingo, coordinador de La coartada demogràfica i el discurs de la involució a Espanya. S'acosten les eleccions europees, el proper nou de juny; han passat les catalanes i un dels temes centrals ha estat, i serà, la immigració. La relació que els diferents partits tenen per captar votants amb el tema de la immigració estrangera, aprofitant una sèrie de ‘pors' entre els votants. D'entre aquestes pors (a una nova pandèmia, al canvi climàtic, a la crisi econòmica, a la guerra que és tan a prop, a la crisis migratòria...), el canvi climàtic i la crisi migratòria dominaran les eleccions europees de juny, per l'augment important dels saldos migratoris, causant d'un procés de ‘Lepenització' (de Marine Le Pen), que vol dir que els governs, tots, predicaran polítiques dures contra la immigració, i per tant, voldran limitar severament els drets dels nouvinguts.

Lyndsey Stonebridge, professora de la Universitat de Birmingham, diu que «en la crisi dels migrants el realment nou és la brutalitat de la nostra resposta» i que el discurs que va començar en els partits populistes dretans s'ha permeabilitzat als altres partits tradicionals. En el ‘Congrés Mundial de Famílies', que es va organitzar a Hongria el 2017, coordinat per una organització internacional d'extrema dreta on hi conviuen Vox i una panòplia de grups ortodoxes, evangelistes i catòlics, la intervenció estel·lar va ser la Viktor Orbán, primer ministre d'Hongria: «Reforçarem la protecció de les fronteres meridionals de la Unió Europea i impedirem entrar a qui desperti la més mínima sospita de voler atacar les nostres famílies i els nostres fills». Ja tenim el dibuix, compartit per plataformes i partits, del supremacisme blanc europeu, de famílies cristianes, o ortodoxes, tradicionals, heterosexuals. Això va generant un discurs d'odi que és alimentat pel pànic davant els immigrants, que, diuen, són els qui ataquen la ‘família natural'. I els partits moderats, davant la contesa electoral, es ‘desmoderen' o pacten sense vergonya amb l'extrema dreta.

També hi entra el discurs misògin que assenyala a les dones i el feminisme com responsables de la baixa fecunditat, o ataquen els joves pel seu hedonisme i la manca de procreació. Sentirem, més que mai, la teoria del ‘gran reemplaçament', per la qual, suposadament, la població autòctona, envellida, es veu amenaçada per una immigració massiva que acabarà substituint-la. És clarament una teoria de la conspiració i el que oferix és una explicació molt simple, quasi terapèutica, a la nostra incapacitat davant la velocitat dels canvis. Ofereix a la gent un llistat d'enemics i és fàcil de fer calar en una societat plena de por.

«L'hivern demogràfic ha estat també una metàfora secundada pels bancs per a promocionar els plans de pensions privats», diu Pau Miret, «utilitzen l'envelliment com a ‘excusa' per a privatitzar el sistema o com a ‘boc expiatori' d'un sistema en suposat declivi. Però el discurs de que el sistema públic està a punt de destruir-se es manté des de fa anys, per la qual cosa no ha estat ‘comprat' per l'opinió pública i els sistemes privats de pensions estan en crisis».   

La gran mentida de l'extrema dreta és quan diu que està contra la immigració. No hi està, està a favor de la selecció ètnica dels migrants, també hi guaita el racisme i la ideologia feixista darrera d'uns certs discursos migratoris, que justifiquen unes ‘certes arribades', limitades, per a poder pagar les pensions... Pere Perelló al seu recent llibre Els magrebins a les Illes Balears: «en certs moments tenim la sensació que som dues societats en paral·lel, superposades, i que només d'anomenar l'Islam ja sembla que invoquem el dimoni cucarell. Quan hi ha eleccions acaben sortint els mateixos temes: el de la seguretat ciutadana i el de la immigració».

Ens podem anar preparant, el nou de juny ja guaita en el full del calendari.