Salut mental: fragilitat en expansió

És un problema global. Ja durant la pandèmia (2021), l'OMS va publicar dades inquietants com ara que el suïcidi estava creixent exponencialment entre les noves generacions, tot situant-se com a quarta causa de mort dels joves d'entre 15 i 29 anys. Recentment, Axa ha publicat l'Informe de salut mental (2024) en el qual sintetitza l'status quo en quatre claus: (1) la proporció de població mundial amb alguna patologia relacionada amb la salut mental segueix a l'alça afectant el 32 % de la població mundial, (2) l'afectació creix quan ens submergim en edats adolescents, de fet, el 39 % dels joves d'entre 18 i 24 anys pateix ansietat, estrès o depressió, (3) el problema de la salut mental encara tendeix a subestimar-se a molts països i (4) l'avanç de la digitalització desmesurada està generant majors índexs d'ansietat.

En un entorn més proper, fent cas a les dades del IV Baròmetre Juvenil (2023), només un 62 % dels joves que manifestaren tenir algun trastorn mental van demanar ajuda a professionals l'any passat a Espanya. Les dificultats econòmiques semblen ser les causants principals a les que apuntaren els joves que no demanaren recolzament. Més enllà d'això, de tots els que manifestaren patir algun trastorn, un 31 % va prendre psicofàrmacs, en la seva majoria, sense cap tipus de prescripció mèdica.

Amb tot, la tendència a la que apunten els estudis recents entorn a aquesta qüestió posen de manifest dues realitats: l'existència d'un problema i l'absència d'una solució. Al manco, d'una solució efectiva. Richard Morris, investigador de la matèria, relaciona la irrupció i la sobreexposició a les xarxes socials amb una creixent consciència de l'estigma de la salut mental. A mesura que aquesta sensibilitat es faci palesa, les xarxes (també les digitals) haurien d'esdevenir la solució d'un dels grans reptes socials de la nostra era.