Pep MalagravaPalma04/06/24 0:30
TW
2

Ja fa unes setmanes on el terme sostenibilitat està tornant a agafar molta força a l’actualitat de les nostres illes. Sovint, s’empra com un terme molt ampli on cadascú li dona el significat més convenient per al seu discurs. Però com deia aquestes setmanes s’ha emprat molt més i sobretot amb dues accions molt concretes. La primera, és la Mesa per al pacte social per la sostenibilitat a Balears, convocada pel Govern amb múltiples actors. Aquesta Mesa pot servir per molt o per res, el temps ho dirà, però la sostenibilitat és la clau a la que s’ha agafat aquest Govern per plantejar que el creixement en volum i quantitat s’ha d’acabar. La segona, la manifestació del dia 25 de maig en la qual milers de persones reclamaven limitacions per tal de poder desenvolupar una vida digna, on també el terme sostenibilitat era el punt de trobada, si seguim així no ho podrem sostenir (de fet molts ja no poden ara).

Les paraules són importants i per això cal saber quin és el significat de la paraula sostenibilitat. Segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, sostenible és allò «que es pot mantenir indefinidament, especialment sense afectar l’equilibri ecològic». Però evidentment no tothom ho empra de la mateixa forma. Certament, allò sostenible és allò que es pot mantenir en el temps, i en funció de l’eix ideològic en el que ens movem, es dona més importància o menys a una de les tres cames de la santíssima trinitat de la sostenibilitat. Aquestes potes són, la sostenibilitat ambiental, la social i l’econòmica.

Durant anys, la dreta ha monopolitzat la defensa de la sostenibilitat econòmica i a l’esquerra hi ha hagut espais que han defensant més l’ambiental i altres la social. Idealment, necessitem que hi hagi una triple sostenibilitat, ambiental, social i econòmica per a que la qualitat de vida de les persones sigui la millor possible. Però no es pot fer feina amb la mateixa força als tres eixos. És per això que caldria definir la interrelació entre els tres vèrtexs. Clar que un article a un diari no és un assaig ni una investigació, però a risc de la simplificació tenim les següents interrelacions. Si procurem la sostenibilitat econòmica, basada en el creixement del paradigma capitalista, posem en risc la sostenibilitat social i clarament destruïm la sostenibilitat ambiental, per la qual cosa, és falsa la sostenibilitat econòmica en termes de sistema actual. La sostenibilitat social, podria dur acompanyada una sostenibilitat econòmica, sempre i quan el principi de proporcionalitat s’instauri inequívocament, però per garantir la sostenibilitat ambiental caldrien canvis profunds, que podrien afectar-ne la seva consecució.

Finalment, si la sostenibilitat ambiental és la prioritat, podrem definir quins canvis haurem de fer per a tenir la social i l’econòmica. Sense un lloc habitable on desenvolupar-nos, la sostenibilitat social i econòmica no tenen cabuda, només la supervivència. I és a partir d’aquesta premissa que haurem d’articular nous models socials i econòmics, inclusius i justs. Haurem de deixar de consumir recursos per sobre de la producció dels mateixos, haurem d’abandonar l’ús abusiu d’energia basada en energia fòssil i canviar-ho per ús raonable d’energia renovable, canviar els models de consum per altres realment circulars, moure’ns d’una forma diferent, més eficient i possiblement menys.

Molts canvis, que costarà assumir i adaptar-se, però que els haurem de fer si realment volem la triple sostenibilitat.