TW
1

L’emergència climàtica ha estat molt citada en els últims temps electorals, tant pels que creuen que cal continuar fent el mateix, els que cal fer més, els que cal fer menys i els que directament creuen que és un invent. És un bon moment per a fer una reflexió en aquests termes, ja que sembla que no s’acosta cap cita electoral.

Però a nivell polític el canvi climàtic no és una bona arma electoral i els partits ho saben. L’estructura social que hem anat creant als països del primer món demanda accions immediates amb efectes més immediats fins i tot, precisament per a omplir la necessitat imperiosa de tenir recompenses i per tant un rèdit electoral tangible en vots, escons i sobretot, govern.

I l’acció climàtica és l’antagonista d’aquestes mesures. Les administracions públiques han de fer polítiques públiques per a mitigar i adaptar-nos al canvi climàtic. Desenvolupament de renovables, electrificació de l’economia, reducció i millor gestió de residus o millor eficiència en els recursos hídrics són un exemple aquestes polítiques de mitigació que s’haurien de fomentar, així com més zones verdes, refugis climàtics o renaturalització de zones urbanes les mesures d’adaptació. Són mesures que són importants, que molta gent dirà que són necessàries però que a l’hora d’anar a votar no estan sent posades com a prioritat pels electors, perquè són mesures que en molts casos van més enllà d’una legislatura i a més no semblen tenir un efecte immediat en la vida de la gent.

Però tot això ni és immediat en la seva execució ni molt menys els seus efectes. Hem de ser completament sincers amb la societat, necessitem fer moltes coses, molt ràpid per a obtenir més o menys el que tenim ara (que no ens agraden les onades de calor, les pluges torrencials…) en un termini de gairebé 20 anys, a més depenent del fet que les nostres accions també les facin la resta de països.

Això, evidentment no és una bona arma electoral i no es pot enganyar la gent dient que si fem això en dos anys no tindrem dies de 45 °C o que tal o tal altra platja en 30 anys continuarà existint. De fet, la realitat és que moltes coses canviaran, tindrem molts dies de calor extrema a les nostres illes, moltes platges que avui coneixem desapareixeran i la mar arribarà al mur que vam posar perquè residents i turistes passegéssim a la vora de la mar. Llavors, no fem res? Això no va del que ens passarà demà passat o el mes que ve. Va de la nostra gent, de la humanitat sencera. I no podem canviar-ho tot cadascun de nosaltres amb els nostres petits actes, no serem herois climàtics, però podem i hem de fer coses. Podem instal·lar autoconsum a casa, podem agafar menys el cotxe i el que agafem que sigui elèctric, podem climatitzar millor les nostres cases sense posar l’aire o la calefacció de manera excessiva, podem reduir el nostre consum de carn i de productes en general i moltes altres accions.
Clar que els que més contaminen hauran de fer molt més, però els nostres actes, les nostres converses, convencent a la nostra família i als nostres amics, això també ens ajudarà a tots, a ocupar-nos del canvi climàtic i que no sols ens preocupi.