Quina és la llàstima major: la de l’església enderrocada o la de no acabada? Deixem ja les dues esglésies esmentades i les circumstàncies històriques que determinaren els fets. Facem-ne, ara, metàfora i apuntem no a l’església com temple, sinó a l’església com comunitat: quina església representa millor l’estat de la comunitat cristiana actual, la destrossada o la incompleta, la que altres volen tallar-li la llengua o la que els propis mantenen amb el missatge mig callat? Si l’Església ha de completar l’obra de Jesús, no calen ales baixes a l’hora de confessar la fe ni ombres mortes a l’hora de comprometre’s amb els febles, ni pilotes fora allargant solucions. Serà la manca d’ardor («impuls vital», diria Bergson) el tema vertader a abordar?
El perill greu, avui, del cristianisme, a Occident, no és que el matin per odi, és que es mori per abúlia. Hi ha un temps per a cada cosa: per les comunitats cristianes no és temps de ploriquejar, és temps d’espavilar. De l’odi aliè sempre se n’ha sortit; de l’apatia pròpia, se’n sortirà?
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.