Un any de gestió al Consell de Mallorca

Treu-te les sandàlies de la ideologia immòbil. Aquella estancada, estreta fins a l’ofec, la que ni et permet respirar. Aquella que no deixa xerrar, que no escolta ni deixa escoltar, la que tira la pedra i amaga la mà. La del no a tot i a un mateix, que s’enquista fins que et perds, privada de sentit i sentit comú. Aquella que sols mira cap endins, que no creu ni en el que representa.

Al Consell s’hi entra receptiu i es deixa la porta oberta. S’hi arriba amb idees clares i a adduir veritats. A dir les coses que, fins ara, ningú s’havia atrevit a dir. A repetir-les, si escau. A no confondre, ni ser indiferent davant els vertaders problemes, aquells que pesen, pertorben, trastoquen, aquells que fan forat. S’hi arriba i s’avança per un sentit més elevat o, simplement, perquè tengui algun sentit. El sentit de no només estar-hi. El sentit de gestionar i deixar empremta.

S’hi entra fresc i s’hi surt serè. Havent aportat. Se’l deixa, un dia, sabent que has contribuït. Se’l deixa millor del que l’has trobat. I això és tasca intensa i llarg el recorregut. Feina de cada dia, de valent, aquella que no descansa ni et deixa reposar. Que t’hi fa aferrar, amb dents i ungles, a capa i espasa.
El Consell no et deixa indiferent, perquè Mallorca és diferent. Diferent en el bon sentit: diferent a millor. Però ara té problemes, problemes de debò. Mallorca feia temps que no ens entenia, que no caminàvem de la mà, que restava sense alè. Al Consell s’hi arriba amb ganes de Mallorca. Se l’estima com ca nostra. Se’l venera com la llar. Al Consell s’hi ve pels mallorquins i s’hi queda també per ells, amb un propòsit, per arreglar els problemes, per construir present i assegurar futur.

I així és com s’hi està. Descalç. De portes enfora. Amb seny i serenor. Aprenent i continuant endavant. Escoltant i resolent problemes. Els petits del dia a dia que també són importants. Que duim amagats i, així mateix, destorben. Però també aquells que ens colpeixen, aquells que fan mal. Aquells que tant de temps han blocat, perquè no els convenien, però que hi són i no se’n van. Que es volen quedar.

Aquells que nosaltres, ara sí, encaram. Per això hem fet el Consell més social de tots, més d’un de cada dos euros van destinats a tenir cura de les persones. Hem adquirit l’edifici de les Germanetes, a Palma, que tindrà un ús social i hem ampliat el Servei d’Atenció a Domicili per a persones en situació de dependència els 365 dies de l’any. Apostam per la cultura i el patrimoni, amb un impuls pressupostari sense precedents. Hem convertit la Misericòrdia en el centre cultural de referència de Mallorca, obert a tothom, i hem recuperat tradicions que havien estat silenciades en els darrers anys. Som el Consell més municipalista, l’ajuntament dels ajuntaments, que els dobla la inversió fins a arribar als 80 milions d’euros amb el Pla d’Obres i Serveis al llarg del mandat. Encaram la mobilitat i la saturació; hem encarregat un estudi de càrrega de les carreteres de l’illa i hem posat en marxa projectes com el Pla d’Accessos a Palma i el tram I del segon cinturó per reduir les retencions. Afrontam el repte turístic, aportam valor i no volum, per sentir-nos visitats i no envaïts. Lluitam, com no s’havia fet mai, en contra de l’oferta turística il·legal, aquella que tant de mal fa al sector i a la comunitat. Solucionam els problemes i avançam. Constants.

I per això cal tenir cura i el cap serè. Cal confiança i les idees clares. Pensar en tots i no tant en un mateix. Els partidismes i la manca de diàleg sobren. Manca enteniment i sobra conflicte. Cal conciliació i examen de consciència. Cal joc net. Aquell que prima la veritat i no engana. Aquell que discrepa, però respecta, que escolta i avança de la mà. Aquell que no destorba. Per tot això, al Consell de Mallorca, cal venir descalç i amb els braços oberts.