A tu t’haurien de fer un llibre-entrevista

Segurament és per deformació professional, o perquè crec en la lletra impresa més que en cap Déu, en cap causa o en cap ideologia, però el cert és que, quan establesc una relació més o menys d’amistat o de complicitat amb algú veterà que té una personalitat potent, que ha tengut una vida intensa i interessant, i que ha fet molta i molt bona feina en el seu camp professional, sempre m’agaf la confiança de dir-li, imperativament, una d’aquestes dues frases: 1) «tu hauries d’escriure les memòries», o 2) «a tu t’haurien de fer un llibre-entrevista». De totes les persones de vida intensa i interessant, de personalitat carismàtica i de carrera professional profitosa que he conegut, potser la persona a qui més vegades li he dit aquestes dues frases és a Antoni Parera Fons, el polifacètic músic (cantautor en la seva joventut, productor de discos en tota mena de gèneres i estils, compositor de cantates i d’òperes i etcètera) nascut el 1943 a Manacor. Idò bé, bona notícia: a Parera Fons per fi li han fet un llibre-entrevista. Es titula Antoni Parera Fons. Música d’aigua, sal i llum, la historiadora de l’art i musicòloga Bàrbara Duran Bordoy n’és l’autora, ha estat publicat per Lleonard Muntaner Editor a la col·lecció ‘En diàleg’, i va encapçalat per un pròleg de Guillem Frontera. Des que el vaig conèixer, fa prop de trenta anys, Parera sempre m’ha semblat un home jovial, desimbolt i d’un vitalisme més suau que exaltat. Físicament, té un atractiu entre pagès i parisenc, en el sentit que té les faccions grosses i amples però no barroeres. Sovint desplega una elegància un punt divertida, irònicament autoconscient. El seu esperit juganer pot despistar una mica, perquè el fa tan proper que, de vegades, oblides que és un fanàtic del seu art i el seu ofici, un apassionat sense fons ni final per la música en tots els seus àmbits i vessants. Ambiciós d’una manera sana, generosa i constructiva, Parera és un entusiasta de la feina i de la vida, que en el seu cas no només no xoquen ni es contradiuen sinó que van sempre juntes i s’alimenten mútuament. Amic i col·laborador de molts dels grans personatges de la lírica de les darreres dècades (Montserrat Caballé, Josep Carreras, Joan Pons, Cecilia Bartoli), Antoni Parera Fons es mereix, positivament, de tot i molt. També un llibre-entrevista. Per sort, ja el té.