La mort d’un guionista

Ha mort Robert Towne, una peça clau de la generació del Nou Hollywood dels 70, la que va revolucionar una indústria gegantina però arnada i antiquada i la va reactivar amb tota la irreverència, tota la llibertat i tota l’energia de la revolta política dels 60 i amb tots els trucs i totes les formes de la postmodernitat. Autor dels guions de pel·lícules tan centrals del Hollywood modern com The Last Detail de Hal Ashby (1973), Chinatown de Roman Polanski (1974), Yakuza de Sidney Pollack (1974) i Shampoo també de Hal Ashby (1975), Towne també va polir o va millorar decisivament, sense figurar en els crèdits finals, els guions de clàssics com Bonnie & Clyde d’Arthur Penn i de la primera part d’El padrí de Coppola. De gran, es va reinventar com a guionista amb ofici de blockbusters d’acció: Days of thunder de Tony Scott i els dos primers títols de la saga de Missió: Impossible, tot sempre en col·laboració i al servei de l’estrella Tom Cruise. Towne i els seus coetanis guionistes –els germans Paul i Leonard Schrader, el mateix Coppola, John Milius, etc– també varen revaloritzar la figura i el paper dels guionistes, històricament maltractats en la indústria de Hollywood i en el món del cine en general. Són moltes les anècdotes sobre guionistes que, tot i ser brillants i feiners i creativament decisius, les han passades magres a Hollywood. També hi han fet molts de doblers, és clar, però potser una cosa no treu l’altra. O sí. És mític el telegrama que Hermann Mankiewicz, escriptor i periodista sense èxit, va enviar al seu col·lega Ben Hecht, també escriptor sense èxit, perquè anàs a fer feina al Hollywood de finals dels 20 i principis dels 30: «Acceptaries 300 dòlars setmanals per treballar per a la Paramount? Totes les despeses pagades. I 300 no és res. Aquí poden guanyar-se milions i els nostres únics competidors són una colla d’idiotes. No facis córrer la notícia». Tant Mank com Hecht esdevindrien genis fundacionals de l’art del cinema. I això que tots dos menysprearen sempre una miqueta aquesta forma d’art. Deia Hecht que, quan entrava a l’oficina de la productora per escriure, «primer es treia el capell i després es treia el cervell». Encara que, ben mirat, això només és una frase. Una frase brillant d’un guionista brillant, igual que brillant va ser el ja difunt Robert Towne.