Jardins d’altri d’un mes d’agost

El sociobiòleg Edward O. Wilson considerava que els problemes de l’home modern venien de tenir tres coses incompatibles entre sí: «unes emocions del Paleolític, unes institucions de l’Edat Mitjana i una tecnologia quasi divina». Amb el nostres cervells antics, les nostres institucions sense renovar i la tecnologia que s’avança i no la podem agafar, anam ben servits! Als Escrits d’ètica pràctica de Plutarc (ca. 50-120) llegesc: «Els qui no serven en la memòria el passat, ni l’evoquen... estan cada dia més pendents de l’endemà, per tal com l’any passat, l’abans-d’ahir i l’ahir no són res per a ells, ni els han pertangut en absolut». El repicó és de Jordi Llovet, tot rememorant Proust: «Del futur, no en sabem res. Sempre som el que hem estat».

Això em du a Kadaré, l’escriptor albanès, del qual record especialment El palau dels somnis: «Durant el comunisme, a Albània, tenia tres opcions: explicar el que pensava, fet que m’acabaria matant; callar, decisió que també implicava una mena de mort, o homenatjar els meus. Aquesta última opció era escriure», ho explicava en una entrevista a The Paris Review. D’Albània als Estats Units. John Carlin: «A un país que pinta molt, més que qualsevol altre, Estat Units, tan influent ell –en el camp de la política, de la ciència, de la guerra, de la cultura–, és com un escàndol que només votin els nadius en les seves eleccions presidencials. Diria més. Donada la ignorància, el cretinisme i l’onanisme patriòtic d’un enorme sector de l’electorat, existeix un argument a favor de que s’exclogui als estatunidencs de votar i que voti la resta de la humanitat».

El meu editor m’envia Pensaments, articles i assaigs, títol original Complete Works d’Oscar Wilde (Quid pro quo edicions) traducció de Joan Antoni Cerrato. Aprofit per fer remença: «La força bruta encara pot tolerar-se, però la raó bruta, de cap de les maneres». «Un home que no pensa en si mateix no pensa en res». «El vertader inconvenient del matrimoni és que ens fa menys egoistes». «L’experiència no té cap valor ètic. És simplement el nom que donem als nostres errors». «Viure és la cosa més rara del món. La majoria de la gent no fa més que existir». «Les religions moren quan es prova que són certes. La ciència és el registre de les relacions mortes». «L’ambició és el darrer refugi del fracàs». «Els vells ho creuen tot, els adults ho sospiten tot, però els joves ho saben tot». «Estimar-se a un mateix és l’inici d’un amor que dura tota la vida». He guardat la darrera sentència de Wilde per confrontar-la amb una altra: «El misteri de l’amor és més profund que el misteri de la mort». Però Wilde no devia saber que «La mort és un orgasme còsmic». Alaaa! Ho diu el metge, especialista en cures pal·liatives, Enric Benito.

Val la pena viure? Ens demanem cada dècada de la nostra vida. Recorden Woody Allen a Manhattan quan enumera les coses que fan que valgui la pena viure: «Groucho Marx, Willie Mays, el segon moviment de la Simfonia Júpiter, l’enregistrament de Louis Amstrong de Potato Head Blues, les pel·lícules sueques, L’educació sentimental de Flaubert, Marlon Brando, Frank Sinatra, les increïbles pomes i peres de Cézanne, els crancs de la casa Sam Wo...». Tot passa a formar part de la nostra biografia. «L’important no és el que li passa a una persona, sinó el sentit que la persona atribueix al que ha viscut. El que diu de la condició humana. Aquesta és la història». Ho diu Vivian Gornick, qui també ens avisa als escriptors: «No escriguis sobre els teus sentiments, usa els teus sentiments per escriure».