A l’escola, aprenguérem el que era un verb. Un verb té formes per indicar totes les possibilitats del temps: present, passat, futur... però en té una que senyoreja per damunt tots els temps. Una època em fascinà l’imperatiu i una altra, el gerundi; ara em sedueix l’infinitiu, que a tot el verb representa i dona nom a la conjugació sencera. Els infinitius que més ara em sedueixen no són els que s’enuncien i prest s’esfumen, sinó els que tenen vocació perllongada, com rumiar, passejar, madurar, contemplar, anhelar.
L’infinitiu és la forma verbal més adient a l’estat d’envelliment que ara em pertoca. El moble casolà més pertinent per portar a feliç terme la missió d’un infinitiu és el balancí de roba de llengües que s’engronsa parsimoniosament. Es pregunta al vell que durant hores s’engronsa: què fas? Pensar, respon. Hi ha resposta més honorable que aquesta? Mai no creguem que aquest «pensar» del vell és un quefer indefinit; és infinit, que no és el mateix. L’home que es dedica a pensar celebra l’ofici major de la seva condició humana. Un infinitiu mai no resta immòbil, sempre es mou cap allò ulterior: aquí rau la seva dignitat. És la joia de la conjugació verbal.
Homenatge a l’infinitiu
Palma19/08/24 0:30
También en Opinión
- Herida crítica tras caer de cabeza desde varios metros en Can Pastilla
- Arde un bus de la EMT delante de la cárcel de Palma
- La Guardia Civil investiga el hallazgo de un bebé muerto en Santa Ponça
- Roban un reloj de alta gama y la cartera a un matrimonio que paseaba por Palma con su hija pequeña
- El CEO de TUI avisa de que hay que «tomarse en serio» las protestas contra el turismo de masas en Mallorca
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.