Miquel Piris04/09/24 0:30
TW
0

Vaig encetar el mes d’agost a Maria de la Salut amb l’EiMA Festival i la coreografia Verònica, de Magdalena Garzón. Les dues intérprets ballaren al rostoll en comptes de fer-ho a un escenari. Un terreny agrest que em va fer pensar en les dificultats i en la violència que afronten les dones fa segles. Tenyit pel declinar de la tarda, l’espectacle resultà d’una bellesa onírica, encisadora i inquietant alhora.
Al cap d’uns dies, assistia a la presentació de I com vivien els nostres padrins? a la Colònia de Sant Pere. El llibre descriu una Mallorca que s’extingeix i reivindica el paper de la pagesa mallorquina. Les dones que fan doblet a casa i a la feina no són un invent actual dels bancs per poder-nos apujar els preus dels habitatges: llavors ja ho feien per a subsistir.

A les festes de Sant Bartomeu de Capdepera, vaig patir un agradable atac de la síndrome d’Stendhal gràcies a les Pitxorines. Nou cantants multiinstrumentistes que dilueixen les fronteres entre música tradicional, clàssica i jazz per a reinterpretar clàssics illencs amb un mestratge i una connexió amb el públic que promet una llarga carrera (amb temes propis, esper).

I durant aquest mes de calorades, massificació i milionaris assassins, m’he immergit en El temps de les magranes de Caterina Karmany. Ja apreciava la gran habilitat de la corresponsal de TV3 per a explicar l’actualitat illenca. Ara, amb aquesta primera novel·la, he descobert que també és una narradora de les que s’ha llegit la biblioteca sencera i l’ha gaudit tant que n’ha travessat el mirall amb una naturalitat insultant. Amb una prosa àgil, ornada amb els detalls d’una recerca diligent, la santjoanera sap encendre el turbo del lector generant addicció.

La novel·la ens parla de la vida de les mallorquines d’avui i dels temps duríssims que els va tocar viure, a les nostres padrines. Ens parla de dones que tiren endavant tot i haver de ballar al rostoll de la violència masclista i la discriminació. De les dones que creen bellesa en sororitat, recuperant la memòria per a construir futur. Dones tro, dones d’agost, d’ara i d’abans, per sempre.