Tras la limitada repercusión del Pla pilot d’elecció de llengua en las escuelas de Balears, parece como si todos los males que padecía nuestro catalán insular se hayan arreglado. Al menos, esa es la conclusión que un foráneo se llevaría de la lectura de las reacciones de quienes más fieramente se oponían a la contenida medida del Govern.
A partir de ahora, se podrá seguir alimentando la quimera nacionalista en virtud de la cual la pérdida de presencia social de la lengua catalana depende de si determinadas familias deciden que sus hijos aprendan mejor la lengua castellana.
La verdad es que hay falsos mantras que acaban calando en amplios sectores de la sociedad, y éste es un caso paradigmático.
Venía a decir la semana pasada en estas mismas páginas Maria de la Pau Janer que el castellano lo aprenden los jóvenes casi por ósmosis, en la calle, los medios audiovisuales, con los amigos, etcétera y que, por tanto, no es necesario plan alguno para mejorar su conocimiento en el ámbito escolar.
La predominancia del castellano sobre el catalán en la sociedad es un hecho, especialmente en zonas urbanas donde los castellanoparlantes son mayoría aplastante, y más en lo que llevamos de siglo XXI. Pero, lo que hace falta analizar es qué clase de castellano aprenden. Porque si se trata de las letras de las canciones de reguetón o del español que, ‘en plan’, se habla en las redes sociales, apañados estamos. La escandalosa pobreza léxica de las nuevas generaciones no es, por tanto, una patología exclusiva de la lengua catalana, aunque haya que reconocer que un infame estándar enlatado está sustituyendo a marchas forzadas el habla propia de cada isla. Hemos conservado durante ocho siglos un tesoro lingüístico, con multitud de formas arcaicas desaparecidas en otros territorios catalanoparlantes, para acabar sustituyéndolo por un paupérrimo dialecto que no se habla en ninguna parte, que se acostumbra a pronunciar mal y que suple, sin necesidad alguna, vocablos propios por otros importados.
Hemos pasado de una lengua con una presencia social abrumadora hasta hace solo cuarenta o cincuenta años, pero que muy pocos ciudadanos de Balears sabían escribir correctamente, a una lengua que la casi totalidad de nuestros jóvenes sabe leer y escribir –con reparos, porque, si evaluásemos su comprensión lectora, otro gallo nos cantara–, pero que solo usan con regularidad en círculos muy limitados o en determinadas zonas o poblaciones del Archipiélago.
La moraleja es que cuanto mejor conozcamos nuestra lengua -nuestras lenguas-, tanto más contribuiremos al correcto conocimiento de las demás, y no al revés. El bilingüismo es, probablemente, un incordio, pero los niños que se crían en ambientes bilingües desarrollan conexiones neuronales inexistentes en los monolingües.
Reconocer que el catalán está socialmente minorizado debería dejar de ser un elemento de flagelación, de disputa política, y un factor desencadenante de la aversión hacia el castellano. Nuestra sociedad, en veinticinco años, ha cambiado radicalmente y la realidad sociolingüística es la que es. A partir de ahí podemos plantear medidas de promoción y estímulo, pero dejando de dar coces y culpar a quienes pretenden también aprender y conservar la lengua castellana.
8 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
LluísBastant bé, però vostè degué suspendre les lliçons de llengua que anaven de resumir "resumen". Culpar en Franco de la castellanització..... si els mallorquins hem venut s'illa a nes Mercat, i darrera venga forasters, magrebins, alemanys. Estam llestos. Res a fer. En Franco va fer desastres, però la pèrdua d'essència s'ha completat els darrers 30 anys. Tots molt demòcrates. Mallorca venuda, mallorquins emigrant.
Mallorca está podrida gracias a los mallorquines, no se esfuerce en caer bien Sr. González. Mallorca es la gran ramera del Mediterráneo, sus clientes: alemanes, ingleses, forasters, argentinos, magrebís, y su proxeneta la mallorquinidad rampante que destroza, masifica y degrada la isla, para luego ir a Perpinyà a hablar castellano. Si el Rei Sanxo aixecàs es cap. Toda vuestra Sr. González, sigan haciendo negocio con la gran ramera. Los mallorquines encantados.
Rèplica a s'articulista. Sa presència social de sa llengua catalana no depèn des fet que es catalanoparlants aprenguin més bé sa castellana, sinó des fet que es no-catalanoparlants aprenguin sa catalana de manera tan real i efectiva que la puguin usar amb competència plena. Es domini de sa llengua castellana a ses Illes Balears ès comparable an es domini d'aquesta llengua a qualsevol comunitat castellanoparlant. Per tant, es fet que sa llengua pròpia de ses Illes Balears sigui sa catalana no perjudica es coneixement de sa castellana. En canvi, sa castellanització social fomentada i emparada per sa dictadura franquista i no revertida en democràcia sí que perjudica es coneixement i s'ús de sa llengua catalana. Sa pèrdua des parlar propi de cada illa no ès conseqüència des català estàndar, com diuen ets intoxicadors espanyolistes, sinó de sa castellanització que aquests mateixos intoxicadors voldrien enllestir, fent desaparèixer sa llengua nostra. Ho demostra es fet que ses paraules i expressions mallorquines se perden sobretot a ses zones més acastellanades de Palma i encontorns, i no tant a sa part forana allunyada de Palma, maldament allà també estudiïn es català estàndar. Costa de creure que un mallorquí amb cultura i que manté sa llengua pròpia compri una mentida tan gropelluda. S'alfabetització en castellà durant es franquisme va desprestigiar sa llengua pròpia i va prestigiar sa castellana, fins a tal punt que certes famílies 'fines' de Palma giraren sa llengua davant es fills i els castellanitzaren. Avui, aquells fills són mallorquins adults aforasterats i sovint malalts de catalanofòbia, més anticatalanistes (antimallorquinistes) que qualsevol foraster d'origen. Cap comunitat lingüística té diverses llengües pròpies. Sa llengua pròpia sempre ès una, maldament hi hagi residents procedents d'altres comunitats que conservin sa llengua d'origen. Si sa comunitat lingüística ès sana i normal, tots es residents assimllen sa llengua pròpia ben prest; en canvi, si sa comunitat ès lingüísticament malalta, es residents procedents d'altres comunitats no assimilen sa llengua propia de sa comunitat on viuen i continuen només amb sa seva. Està molt bé aprendre i dominar diverses llengües, però no està gens bé que aquestes llengües apreses reemplacin sa pròpia de sa comunitat, símptoma d'una comunitat lingüística malalta. Sa minorització de sa llengua catalana ès conseqüència directa de sa castellanització heretada des franquisme, que hem de revertir si volem esser una comunitat lingüística sana i normal. Sa llengua castellana no té culpa de res, però sa política castellanitzadora duita a terme per s'Estat sí que ha tengut per sa llengua nostra unes conseqüències nefastes que hem de revertir.
JoanComprova-ho tu mateix. No ser monolingüe ajuda a l'aprenentatge de llengües, també el fet de xerrar/parlar/rallar... ajuda a no cometre errors dialectals perquè aprenem l'estandard per la televisió
Miris on miris, tot són guirisNo digui desbarats. No veu que els hi posen els exàmens molt més fàcils perquè idiotes com vostè surtin en la seva defensa. Es materialment impossible a no ser que els nins catalans siguin uns superdotats, cosa que els darrers informes PISA no demostren precisament. No combregui amb rodes de molí, que fa el ridícul.
Als països catalans hi ha millors resultats de castellà a la selectivitat que la mitjana espanyola. Aquí, qui no xerri bé les dues llengües oficials no hauria de titular
Me pareix un comentari molt coherent d,un senyor que llueix un nom català i mai escriu en català.
També la pobresa lèxica del castellà a Madrit és evident i allí no són bilingües.