El 1974 naixia a Menorca el Moviment Socialista Balear, que mudà prest en MS de Menorca, després PSM, quan el PSI esdevenia el PSM de Mallorca. Són anys en els quals se forja un escenari nou, amb transcendència històrica, després d’una dictadura cruel, centralista i castellanitzadora. Res caigué de l’aire del cel. Una de les fites remarcables d’aquella ebullició política, social i cultural, intensa i perillosa, plena d’expectatives i d’incerteses, és l’aparició i consolidació de partits de base popular i d’obediència estrictament illenca. Al cap i a la fi, els partits que afirmen la sobirania del propi país, que afirmen que té dret a ésser el que vulgui ésser, a fer el que vulgui fer, li aporten un tret identitari de caràcter polític.
La gran porgada de les eleccions del 77 establí l’hegemonia dels partits estatals, amb un trasvàs notable de dirigents. Els PSM sobrevisqueren, tocats, i han sobreviscut als cants de sirenes i a funerals precipitats. Sigui perquè l’espai hi és, sigui perquè l’han creat els ideals i el compromís de milers de ciutadans, diversos partits propis han perllongat la seva presència al conjunt d’institucions del país, el doten de fesomia i influeixen en l’agenda i el llenguatge polítics.
També el 74 se constituïa a París la Conferència Socialista Ibèrica, que pretenia reunir l’esquerra federal, republicana i postul·ladora del dret a l’autodeterminació. El MSB s’hi integrà d’antuvi. El 76, els dos PSM són cofundadors de l’efímera Federació de Partits Socialistes, i, en el seu si, de la Coordinadora Socialista dels Països Catalans. S’esvaí l’any següent, quan PSC i PSPV s’enrolaren en el PSOE. L’esquerra nacionalista acabarà coincidint, anys després, en un partit europeu, ALE, amb partits que no havien participat d’aquelles experiències, com ERC. De fet, més enllà de les Illes Balears, i encara aquí de manera limitada, no hi ha hagut cap federació de caràcter decisori, que combinés l’afirmació de la sobirania de la pròpia comunitat, amb una articulació confederal, i de manera específica entre els països de parla catalana. Les relacions polítiques en el si del catalanisme sovint infravaloren el poder i la determinació, implacable, dels seus contraris.
6 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Miris on miris, tot són guirisHauríem d'estar units en interessos pràctics socials, ambientals, econòmics, culturals, però sense la etiqueta de Països Catalans perque aleshores, a les eleccions, ja has perdut. Com no s'integrin els nouvinguts a n'aquestes polítiques no hi ha res a fer, i no s'integraran baix el paraigües del catalinisme o de l'independentisme. És una realitat. S'ha de ser més subtil, fer en unes direccions, sense etiquetes.
Aquest sistema democràtic està podrit, venut als interessos de fons d'inversió i sense solucionar res d'important per al ciutadà. Sistema clientelista que no prefixa unes vies de solució sino " a veure què diu la gent". Hi ha solucions. No intents de solució d'esquerra o de dreta. I les solucions no les pren ningú. Es tracta de diferenciar-se del rival polític, si diu blanc, jo negre i viceversa. La degradació de Balears amb aquest sistema és major cada any. No val la pena anar a votar. Revolució !!!
Miris on miris, tot són guirisTambién el 3%...
I a servit de res a la práctica ? Cuant serem com el canaris ?
Molt interessant. Els Països Catalans hauríem d'estar més units en tots els sentits, socialment, econòmicament, politicament.. compartim un tot
Aquí, mientras no votemos a partidos regionalistas, que defiendan de verdad nuestras islas frente a las órdenes de Madrid, ya sean de izquierdas, de derechas o de centro, seguiremos siendo un limón al que exprimir en beneficio del resto de España.