Després d’un estiu de molts rècords, algun renovable també, em sorgia el dubte de si a la tornada el primer article havia de ser en clau positiva per començar amb ànims o una mica més reivindicatiu. He decidit que cada lector decideixi el caire.
Balears ha anat a remolc en el conjunt de l’Estat en matèria de renovables durant molt temps. De fet, tot i que en els darrers anys hi ha hagut un impuls important, les renovables instal·lades a l’arxipèlag, actualment cobreixen el prop del 10 % de la demanda elèctrica de les illes. Fa 6 anys no arribava al 3 %. Un creixement important, fruit de polítiques de desenvolupament de renovables, ajudes públiques, reducció de costs dels materials i impuls ferm. Tot i això, des de fa prop de deu mesos, Balears no pot integrar tota l’energia renovable que pot produir a la xarxa elèctrica, la qual cosa, ens situa, juntament amb Canàries amb les comunitats autònomes que tenim un nou terme, els abocaments.
Els abocaments, són aquesta energia que es podria generar, però que per diverses qüestions no es pot integrar al sistema elèctric. Aquesta situació s’ha donat des de la posada en marxa del parc de Son Salomó a Menorca. Aquest parc, el major de tota Balears, de 50MW de potència instal·lada combinat amb la demanda elèctrica de Menorca i l’enllaç entre Mallorca i Menorca, ha situat (segons dades de Red Eléctrica) al sistema elèctric balear amb abocaments d’entre l’1 i el 2 % entre febrer i maig. Això implica que aquest percentatge de l’energia renovable que es podria haver introduït a la xarxa, no s’ha pogut integrar.
Certament, fa anys que parlem que aquesta situació es podria donar en algunes hores del dia. Ni molt menys ens sobren renovables, ens falta electrificació de la demanda, emmagatzematge, més interconnexions, més renovables i més variades. En quant a l’electrificació, la demanda elèctrica no està pujant, ans el contrari, baixa per l’augment d’autoconsums i la major eficiència energètica. Això és una bona notícia per una banda, però una mala notícia per que implica que no estem electrificant i per lo tant fent un ús més eficient de l’energia en tres grans parts, la indústria, la calefacció i el transport. Sense electrificació tenim un topall d’integració de renovables que no ens podem permetre.
L’emmagatzematge, d’ell ja n’he parlat a altres articles, no tan sols necessitem emmagatzematge sinó un mercat propi a Balears que dissenyi normes clares i que fomenti tant el desenvolupament de renovables com el de l’emmagatzematge per abocar energia renovable en hores on no hi ha el recurs. Més interconnexions faran el sistema elèctric de Balears més robust i per tant amb més capacitat d’integrar renovables, augmentant la capacitat de transportar l’energia d’unes illes a unes altres. Per això necessitem un nou enllaç amb la península i un segon enllaç entre Mallorca i Menorca.
Finalment, més renovables i més variades. Clar que necessitem més fotovoltaica, associada a bateries per distribuir aquesta energia quan el sol no hi és, que és molt bona part del temps, tot i que no ho veiem així. Però a més, necessitem altres renovables que ens donin suport , com l’eòlica o l’eòlica marina. Sense elles dependre exclusivament d’una tecnologia ens fa més febles i ens fa acumular molta energia i per tant dependre molt més de les bateries.
Totes aquestes qüestions no són feina d’un sol actor, tant administració (central i autonòmica), promotors de renovables i emmagatzematge i resta de societat som responsables i ens hi hem de posar perquè no tenim el canvi climàtic per anar abocant renovables a l’aire.
Com he dit al principi, cadascú pot triar el caire de l’article, positiu o negatiu. El que necessitem si o si, és començar el curs amb molta energia, a ser possible, renovable.
3 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Bon dia. "D'altra banda, es pot enmagetzamar energia a base d'aire a pressió, potser no a gran escala però sí en petits generadors." De cap de ses maneres, se pot emprar un gas, i molt manco s'aire per a acumular energia si s'objecte és enmagatzemar, es a dir guardar. Només ho paga per a sistemes d'emergència, on es valor no resideix a sa rendibilitat, si no a sa resposta des sistema. Tengui en comte que fer lo que proposa implica transformar s'energia eléctrica en enegia mecánica, després amb s'energia mecánica se té que comprimir un gas. Un gas (aire) no és com una molla, per a comprimir-lo se produeix un evolució termodinàmica politrópica, es mateix enmagatzamament no serà isotérmic per molt que s'ailli es diposit, i finalment s'expansió serà també politrópica. Haurà perdut un percentage horrorós en forma de calor a s'atmósfera. Això sí, volguent guardar energia, pot esser que as final aconsegueixi una frigorífica. Emprant aire també obtendrà aigua molta d'aigua, més que se pot admentre a cap màquina, i per tant tot serien avaries. Per propulsar un torpede funciona, es cost i es rendiment no compte en relació a s'objetiu, però ja ni s'empra per a això. Me sap greu. Bon dia tengui.
Gesa posa traves a l'hora de posar en marxa la producció d'energia, ho hauria de regular una entitat pública. D'altra banda, es pot enmagetzamar energia a base d'aire a pressió, potser no a gran escala però sí en petits generadors. De totes maneres, s'ha de seguir fomentant l'autosuficiència energètica, no hem de dependre de ningú
Bon dia. Benvolgut senyor, estic d'acord amb vosté en que és penós veure poténcia renovable disposable i que no s'utlitzi, tant per raons de gestió en temp real de sa xarxa com, per manca de adaptación de ses xarxes (transport, i distribució). Sé que s'amagazematge sembla una bona solució, i des de sa perspectiva d'un despatx sembla una maravella. Però clar, en hi ha molts que encara creuen que s'energia se pot guardar. Això només es possible amb certes formes d'energia, ses potencials mecánica, i potencial química. S'única manera d'amagatzemar electricidat és amb condensador; i no són válids per a acumular, tret de transitoris. Com més curt es transitori, millor (milisegons). Així descartats els condensadors com acumuladors, només mos queden solucións que passin per una transformació a una potencial amb sa perdua per transfomació. De moment bateries o hidrogen. Ses bateries no fan miracles, ni en faran. Tal vegada hidrogen... Recordar-li que a més de s'iniciativa pública amb so tema de s'hidrogen, hi va haver iniciativa privada, i que els permisos a sa privada se varen denegar incomprensiblement. ¿Tal vegada per a no fer ombra as projecte públic? Avui, amb so know how de sa privada, es projecte privat aniria vent en popa; i encara semblaria més vergonyós s'estrepitós fracás des projecte públic. Si senyor, fracás. Si lo que ha passat a Lloseta hagués passat a un projecte privat hagués estat una auténtica ruina per a qualsevol empresa privada, és un luxe que molts no se poden permetre. Estic d'acord amb vosté, fa falta evolucionar ses xarxes, i amagatzematge, però també fa falta posar limits a s'actuació pública, i que aquesta sigui capaç de conviure amb igualitat de condicions amb s'iniciativa privada. Vostés feren amb s'hidrogen lo que va fer el INI amb Barreiros, frenar-lo per a protegir Pegaso. Tal vegada per aixó no mos anirà bé mai. Salutacions.