El lloc i la nostàlgia

Maite Salord acaba de publicar El temps habitat a Proa. La protagonista de la novel·la, Àngela Benejam, torna a la finca rural on des de sempre passava els estius, que s’acaba de vendre, i la recorre descrivint els records que li evoca. Un acte de nostàlgia plenament poètic i subjectiu. L’autora ha dit que no habitam espai, sinó temps. D’aquí vindria el títol, i la portada vindria d’una imatge de peixos vermells dins un safareig que també forma part dels records personals. L’obra està situada a l’època actual, fins al punt que la pandèmia de Covid és un dels condicionants de l’estat d’ànim consirós de la protagonista i de la novel·la. «Consirós» vol dir meditabund, absorbit per un pensament que preocupa. I el que absorbeix n’Àngela Benejam és el recorregut detalladíssim de la finca venuda com un retorn al passat, un «vincle» del lloc amb el passat. I a Menorca «lloc» és sinònim de finca rural, possessió. Per cert que el fet que a Menorca ara mateix s’estiguin venent moltes finques resulta més aviat circumstancial en aquesta obra. L’important és l’evocació del temps passat, la família, el germà mort, la vida viscuda fins arribar a la seixantena. La reflexió sobre el passat és un dels grans temes de la literatura universal, de manera que aquesta visió personal de na Maite Salord constitueix una bona novel·la que es pot llegir amb un somriure de renúncia als grans escarafalls, de valoració de les coses senzilles, d’autenticitat, que és el que sempre justifica una bona obra d’art.