De retorn tardoral als carrers de Ciutat els amics es citen a la Llotja per pegar una mirada als dos caparrots de fils d’acer que ha fet Jaume Plensa. No hi desdiuen, de l’interior de l’edifici vull dir, i el seu imperatiu manament de silenci s’hi avé amb les reclamacions dels veïnats. Després de menjar dos panetets, llarguets i primets, al bar sa Llonja, pega la xarrera. «Com estàs?» a l’amic se li ha mort la seva dona, la seva companya. Per no dir que està molt malament ens recita un petit discurs. «Ja sabeu que si les pèrdues i les separacions no són assimilades, poden provocar en els individus un infern. Darian Leader ho exposa a La moda negra. Dol, melancolia i depressió, on explora a fons el dol i la melancolia». Li dic que hi estic molt d’acord en canvi: «Freud veia el dol com un treball individual; totes les societats donen un lloc central als rituals públics de dol. La pèrdua és inserida en la comunitat a través d’un sistema de ritus, costums i codis, que van des dels canvis en la vestimenta a les cerimònies commemoratives. Avui es tendeix a fer del dolor un succés privat. És el dol més difícil de passar avui per aquesta erosió dels ritus socials? Inevitablement però, el dol sempre requereix d’altres persones. I tu ens tens a nosaltres!»
Caminant per Palma, entre el dol i el desig
20/10/24 4:00
También en Opinión
- ¿Por qué aumentan los casos de cáncer?
- El regreso de ‘La Paca’ a Son Banya dispara la tensión entre los clanes de la droga
- «Mi último invento es para evitar que los agricultores se agachen a la hora de sembrar la semilla»
- Abierto el plazo de solicitud: ¿Cómo pedir la ayuda para la rehabilitación de viviendas?
- La niña de 10 años violada por su padrastro presentaba gran absentismo escolar por culpa de los dolores
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.