Pasteres, periodisme, perills

Per sort hi ha qüestions sobre les quals no tenc una opinió formada, per exemple aquesta de si els mitjans de comunicació han de donar veu als representants de l'extrema dreta. Hi ha qui diu que només de convidar-los al plató o de posar-los un micro al davant ja els valides o legitimes o ajudes automàticament. És un raonament que, en una època com la nostra, en què s'ha pluralitzat i democratitzat el debat públic gràcies a les xarxes socials, no em convenç: si no es fa sortir als mitjans tradicionals l'extrema dreta, que ja és a les institucions, se li està donant munició perquè es victimitzi i faci creure que les seves (falsíssimes) veritats incomoden. Tampoc veig clar, però, que se la convidi per discutir-la i rebatre-la, perquè el que l'extrema dreta guanya donant-se a conèixer després no ho perd encara que se la posi en evidència. En tot cas, el que tenc claríssim que no es pot fer és el que va fer IB3 l'altre dia, quan va abordar el tema de les pasteres que arriben a les costes de Mallorca reproduint només les declaracions tòxiques i incendiàries del líder de Vox, Jorge Campos. Tractar un tema tan delicat donant veu només a l'extrema dreta no és només antiperiodístic: és criminal. Sentir en Campos vinculant pasteres, immigració il·legal i criminalitat, quan les dades demostren que la vinculació és errònia i perversa, sense que ningú l'hi discutís posava els cabells de punta.