Passà aquella corrua de mort, caigueren damunt el país silencis de cementeri, s'ofegà la llibertat en una dictadura assassina inacabable, succeí l'esperança dels canvis necessaris, però aquell trànsit cap a no se sap on ens deixava una democràcia malmesa, avui qualificada d'imperfecta. Un sector de l'Església nacionalcatòlica, un militarisme nostàlgic d'imperialismes impossibles, unes elits econòmiques xuclant de la mamella de «la mare pàtria», uns polítics tan espanyolistes com corruptes i... uns alts magistrats que han fet de la justícia el braç executor dels seus interessos i que acaben d'aconseguir per a Espanya el títol de «democràcia defectuosa», segons l'anàlisi anual de The Economist...
En aquest marc panoràmic, assistim astorats a la brega ‘goiesca', a garrotades de cec, entre Isabel i Pablo, en un nou episodi nacional que hauria escrit amb delectança Pérez Galdós. Són les guerres dins el partit més corrupte d'Europa (no és cap judici valoratiu; és la veritat que callen els turiferaris al servei del poder: Gurtel, Púnica, trames valencianes, madrilenyes, etc.). Ayuso o Casado, «tanto monta, monta tanto en este reino de llanto».
Tanmateix, allò que més desconhorta qualsevol persona cívica és que, en el fons, no canviïn les conductes ni es castigui a les urnes la pocavergonya. Al votant nacionalespanyolista (quan sorgirà una dreta civilitzada i democràtica en aquest regne, on fins i tot un rei aixeca sospites de brutor?), no sembla afectar-li gaire la pudor de claveguera; potser la COVID li ha perjudicat l'olfacte o bé és que se'n fum de tanta sevícia. Açò sí: opta per lideratges ‘forts' (!).
Temps enrere es va fer famós Juan Guerra, germà d'Alfonso (memòria o oblit?); avui es parla de les comissions ‘aconseguidores' de Tomás Díaz Ayuso, germà d'Isabel, i dels espionatges. Per a personatges de còmic, millor Mortadel·lo i Filemó, detectius de la T.I.A. (Tècnics d'Investigació Aeroterràquia).
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.