On anirem avui? És una pregunta que fan molts infants quan es desperten en diumenge. On anirem aquest estiu és una pregunta que es fan moltes famílies quan els dies comencen a allargar-se. On puc anar ara és una pregunta que la gent gran es fa quan ja no pot anar gairebé enlloc.
En tot cas, la persona major, abans de quedar-se rendida i veure’s totalment depenent, sol disposar d’un cert temps per anar, amb suficient autonomia, allà on vol. En el meu cas, hi ha tres viatges –o serien peregrinacions?– que, intermitentment, m’agradaria realitzar en aquesta etapa meva i finalista. Viatge al silenci: el silenci fa estona ha deixat de fer-me por; el necessit, el gaudesc i l’agraesc; al silenci s’hi ha d’anar, perquè si no et mous aniràs dret cap a l’avorriment. Viatge a boscos i garrigues: olorar romaní, acaronar pètals, gustar els fruits de l’arborcera, oir el cants del ocells, canar món, somiar truites, engolir oratge i alenar esperances. I viatge als amics: és ver que l’amistat vertadera pot prescindir de matèries i presències, però la visita a l’amic coral esdevé com bocatto di cardinale per aquell que es troba tan privat de llepolies i tan necessitat de complicitats.
Metròpolis, cascades i monuments, delícies de l’ahir. Ara, les d’amics, garrigues i silencis. Que Déu em do la maina!
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.