Tal dia com avui a casa acostumaven a fer les panades. Era un dia solemne per una família catòlica tradicional que evitava obrar la carn d’anyell abans o durant el Divendres Sant. El Dissabte de Glòria era el dia assenyalat perquè havia acabat la quaresma i tot apuntava un temps nou, en consonància amb la primavera que augurava nous horitzons. Era la Pasqua i com a persones religioses que ens consideràvem vinculaven aquelles emocions amb la fe en la Resurrecció. Tot encaixava en aquella doctrina i aquell ordre mental i real que vivíem ben conformes i lligàvem el costumari cultural amb la litúrgia religiosa. A mesura que passaren els anys la fe es va anar depurant i adquirí noves tonalitats. La Pasqua marcava el sentit interpretatiu de la vida i de l’acció i apuntava el sentit de la història. Així es respirava des de l’antiguitat més llunyana en el temps fins arribar a la contemporaneïtat. I d’aquesta manera els cristians ens atrevíem a plantejar la gran notícia que ens movia a actuar en el procés de transformació de la realitat, en la construcció de la humanitat nova, entesa com a regne fonamentat sobre l’amor, la justícia, la misericòrdia i la igualtat més absoluta.
Pasqua i la revolució
09/04/23 0:29
También en Opinión
- Lunes veraniego en Mallorca como antesala al cambio de tiempo
- El cruce de datos con Hacienda saca a la luz 8.700 viviendas turísticas ilegales
- Peligro en la Ma-10: los cicloturistas invaden la carretera en el Coll de Femenia
- Dan una paliza a un joven en un descampado en Palma tras llevárselo a la fuerza en un coche
- Extranjeros que alquilan sus segundas residencias
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
De momento no hay comentarios.