Pere Fullana21/05/23 0:29
TW
0

Us convit a mirar el passat. Ben segur no us sorprendrà constatar que de temps immemorial els nostres avantpassats han sostingut que les coses anaven prou malament i que el món, en termes generals, ha tingut una tendència al caos i que la condició humana no acaba d'abandonar el seu origen salvatge. L'historiador que té la fortuna de bussejar pel passat ben aviat se n'adona que el passat mai no ha estat ni millor ni pitjor, sinó diferent. I si me permeteu fins i tot podríem convenir que en molts aspectes la condició humana ha evolucionat i hem millorat la qualitat de vida, sempre en uns marges de desigualtat i d'injustícia molt evidents. Però hem evolucionat, avançat i progressat, lentament, però de forma sistemàtica, malgrat ara també es qüestioni el concepte de progrés.

L'historiador Michael Ignatieff, des d'un punt de vista liberal i obert, nega el progrés i planteja tornar a una lectura de la història més realista, tot fugint dels idealismes i dels mites per explicar l'ahir. La realitat, com és evident, és volcànica, abrupte, agressiva, confusa i coixeja de per tot. Però, tanmateix, conserva un punt de bellesa i de fascinació, al marge de la porqueria que sura per tot arreu. Estam en plena campanya electoral i potser allò més tangible és el fàstic davant la política i la fatiga de la ciutadania, en bona part culpabilitzant la política i confonent política amb partidisme. Un excés de fraccionament i de confrontació no permet entendre mínimament allò que passa, sobretot perquè tampoc no es deixa consolidar els lideratges. No obstant això, la política és bella, el partidisme potser no tant. Per això mateix la política perd aquell encant col·lectiu romàntic i s'ofega en el fang del partidisme desordenat.

L'intel·lectual cristià José María Castillo, sempre militant i crític amb el sistema religiós tradicional, aposta per un model de vida centrat en la cura, la lluita contra la pobresa i la desigualtat, i per un món més atent i de tracte accessible. Un món tan simple com aquell que popularitzà Rodolfo Sciammarella, el 1941, basat en salut, doblers i amor. Les ferides afecten individualment i col·lectivament; el capitalisme ha esdevingut una religió, i la hipocresia i les mitges veritats dominen el discurs de les xarxes socials. Tornant al passat, val la pena pensar en aquell passat que no passa, reforçar aquelles realitats intangibles que sostenen el món i transformar les campanyes electorals en instants màgics dedicats a eliminar aquelles mines que posen en perill la convivència senzilla i fàcil que ens agradaria seguir gaudint. Si lladren, vol dir que s'avança.