En un pueblo francés, Seine-Port, han decidido prohibir los teléfonos móviles en público. Es un sitio pequeño, de 2.000 habitantes y en un referéndum en el que votaron unos 200 decidieron que ya está bien de gente mirando la pantalla en la calle, en las terrazas del bar o en la cola de la panadería a la hora de comprar la baguette. Así que acordaron una restricción dura: multa al canto si un señor está en un banco del parque dándole para arriba y para abajo al terminal. La medida busca recuperar la vida comunitaria y, por supuesto, proteger a los niños. Por ahora, la experiencia marcha con relativa tranquilidad y se ignora si la policía local del municipio está siendo drástica a la hora de imponer el cumplimiento de la ordenanza.
Móvil prohibido
Palma12/02/24 0:30
También en Opinión
- Palma se prepara para la entrada en vigor de la Zona de Bajas Emisiones este enero
- La víctima de Marratxí planeaba casarse con el presunto asesino para que pudiera regular su situación en España
- Un hombre de 73 años muere atacado por una oveja en una finca de Consell
- El anárquico cruce del Rafal que irrita a vecinos y conductores de la EMT
- El Consell pondrá fin al caos en la rotonda de la carretera de Sóller
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Ultima Hora
Bon dia, Aquest poble de França ha encetat un procés de cordura i és un bon començament, em sembla fantàstic. El mòbil, gran avanç de les noves tecnologies, és una eina de primer ordre avui en dia; ara bé, se'n ha de fer ús i no abús. Reconec que a ca meva s'ha hagut de prohibir el mòbil durant el moment de les menjades, moment que ha d'estar destinat a la interelació verbal familiar i o el mòbil era el principal enemic. Crec que molts hem obsevat l'absurda situació que es produeix sovint: un grup de joves o adults ha sortit a sopar i en lloc de mantenir una cordial conversa tots estan segrestats per l'adicció al mòbil. Sí, adicció, en major o menor grau. He pogut viure com a la meva feina, docència, la direcció va instaurar el whatssapp com a medi de comunicació interna immediata, això obligava al professorat a haver d'estar relativament pendents del telèfon ja que en qualsevol moment podíem ser convocats, informats o consultats sobre qualsevol aspecte; si prohibim l'ús dels mòbils als alumnes durant el temps lectiu, llavors quina paradoxa és aquesta? M'hi vaig oposar i vaig rebre un rebuig casi generalitzat. Durant la pràctica de l'esport, alguns amics meus, aturen l'activitat, momentàniament, per atendre el mòbil immediatament quan senten una notificació...absurd! No hi ha res, res, que no pugui esperar mitja horeta (o més!) a ser atès. La cultura de la immediatesa s'ha apoderat de nosaltres produïnt una alienació patològica. Estic segur que la mesura sobre un ús racional (i respectuós) del mòbil s'anirà estenent a diversos àmbits, des del familiar, fins el laboral i l'oci fins a asoolir un nivells de cordura òptims. Salut per tots.